Acte en record a Joaquina, una gran lluitadora

Acte en record a Joaquina Dorado Pita. Una gran lliutadora.

Diumenge 11 de juny. plaça de Can Robacols

12h    Presentació de l'acte

12:10  La trajectoria d'una vida amb
Argi Ferreiro (historiador del maquis)
Ricard Vargas de Golarons

12:40  Jaume Arnella ( Romancer )

13h    La vida de Joaquina al poble Sec
per local anarquista Pandora

13:30  Bio-lentos ( Poesia al rescate ) + cartes de persones properes.

14h    Les Carpantes: subversió flamenca

14:30  DINAR Vegà a càrrec de l'Ateneu La Zitzània + micro obert +
actualització del càs solidaritat Rebel

16h    La presó de dones: Abans i ara.
Memorial de Les Corts. Reconeixement de la memòria de la Presó de dones
de les Corts.
Anna Maria Batalla. Filla de presa
Cassandra: Col·lectiu de suport mutu de dònes preses i expreses.

17.15h Kronstadt ( Hiphop )
        Nacho e Bolboreta - Galiza libertaria

18h    Final d'acte


Organitza: Grup per la memòria de les dones de la marxa del maquis.


El dia 11 de juny ens trobarem per fer un acte en record a la Joaquina Dorado Pita a la Plaça de Can Robacols. Us adjuntem tot seguit l'escrit de presentació de la jornada:

La Joaquina va agafar el telèfon. La trucàvem per informar-la que ja li havíem fet l’acte-homenatge a la marxa pel maquis de l’Alt Empordà. Ella no havia pogut assistir: tenia 99 anys i uns ronyons malmesos com a conseqüència, anys enrere, de la tortura policial.
De totes maneres, a la Joaquina no li agradaven els homenatges. Va contestar amb veu ferma i dolça deixant-nos-ho ben clar. Va dir: “gràcies, però el millor homenatge que em podeu fer és continuar amb la lluita”
Diuen que li hagués agradat complir els 100 anys. Malauradament, el passat 14 de març, amb 99, ens va deixar...
La seva vida però suma cent vegades cent: des de petita, a la seva Galícia natal, on la misèria de les treballadores no la deixava indiferent, de jove resistint a les barricades de l’ Avinguda del Paral.lel contra el cop d’estat feixista, a primera línia de la col.lectivització de la indústria de la fusta, col.laborant amb la resistència, escapant-se dels camps de concentració i de refugiades on gosaven tancar-la, lluitant al maquis, creuant la frontera una i altra vegada. Treballant sempre, des de la presó on la recluïren i des de fora d’aquesta, per mantenir la família i el seu company també empresonat... Durant tota la seva vida, la Joaquina va ser una DONA LLUITADORA, en majúscules, fidel als seus principis i les seves conviccions.
Des del grup nascut al voltant de la necessitat de rescatar de l’oblit la seva figura, el grup per la memòria de les dones de la marxa del maquis, entenem que aquesta vida de resistència, la d’aquesta gran dona però també la de moltes altres, ha d’estar present, a primera línia dels nostres records evocadors, dels nostres referents de lluita. Creiem, amb tota la força de la raó i del cor, que aquestes memòries, aquestes vides, s’han d’alliberar de l’oblit dels oblits.
Avui, volem recordar la Joaquina Dorado Pita en un acte que ens la faci present a través de diferents testimonis, però també a través de la música i de la poesia, de la seva pròpia veu i sobretot d’experiències de lluita d’ahir i d’avui. Perquè al final aquest és el seu llegat: la seva figura inspira LLUITA. Lluita contra el sistema capitalista i autoritari, contra la desigualtat social i contra la privació de llibertat.
Joaquina Dorado Pita era una dona irreductible, una resistent.  

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/512781/index.php